Enrutament i protocols d'enrutament (part II)

Continuant amb el tema de l'enrutament en xarxes que vam obrir amb l'últim post, avui veurem com un enrutador coneix les xarxes que no té directament conectades, el que és coneix per enrutament per defecte.

Les rutes per defecte s'utilitzen per enviar paquets a destins que no coincideixen amb els de ninguna de les altres rutes que hi ha a la taula d'enrutament. És a dir, quan un paquet conté una adreça destí que l'enrutador no té a la seva taula d'enrutament, aquest paquet s'envia per la ruta per defecte.

Establirem una ruta per defecte de la següent manera:

R1(config)#ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 s0 (adreça ip, màscara de xarxa, interfície)

En l'esquema de xarxa de sota configurarem una ruta per defecte a la subxarxa 172.16.0.0:

R1(config)#ip route 172.16.0.0 255.255.0.0 172.17.0.1

La primera adreça (172.16.0.0) és la subxarxa a la qual volem tenir accés, seguida per la seva màscara de xarxa. L'última adreça (172.17.0.1) és la de l'enrutador a través del qual accedirem a la subxarxa 172.16.0.0, és a dir, el següent salt des de R1.

continuarà ...