Dominis de col.lisió i de difusió

Un domini de col.lisió és un segment físic de xarxa on és posible que els paquets 'topin' els uns amb els altres.A aquestes 'topades' se les anomena col.lisions. No cal dir que un excessiu nombre de col.lisions redueix notablement la efectivitat i el funcionament de la xarxa.
Un domini de col.lisió pot ser un conjunt d'ordinadors connectats al mateix segment, o un conjunt d'ordinadors connectats a un o varis dispositius de capa 1 com ara un hub o un concentrador en una xarxa de cable de parell trenat. Els dispositius o aparells de capa 1 com ara els hubs o concentradors extenen els dominis de col.lisió ja que reenvian tot el que reben en el medi.
El commutador o switch, que és un dispositiu de capa 2, segmenta o divideix els dominis de col.lisió.
Els dispositius de capa 3, els routers, segmenten els dominis de col.lisió i els de difusió.













Un domini de difusió (broadcast) és una àrea lógica en una xarxa en la que qualsevol computador pot transmetre directament a qualsevol altre que formi part del mateix domini.
















Com podem veure en el dibuix l'enrutador o router, dispositiu de capa 3, segmenta en dues parts o dominis de broadcast la topologia de la xarxa.

Eclipse

Eclipse és un entorn de desenvolupament integrat (IDE en anglès) de codi obert i multiplataforma. Aquest entorn va estar creat per desenvolupar entorns de treball en varis llenguatges de programació com per exemple el Java o el C/C++.

Eclipse va ser desenvolupat inicialment per IBM però actualment és mantingut per la fundació Eclipse, una organització sense ànim de lucre que fomenta una comunitat de codi obert.

L'Ide d'Eclipse utilitza móduls (en anglès plug-in) per proporcionar tota la funcionalitat per a diferents llenguatges, a diferència d'altres entorns de desenvolupament on les funcionalitats estàn totes incloses, les necessiti l'usuari o no. Pel que fa a les aplicacions clients, Eclipse ofereix al programador marcs de treball (frameworks) molt complerts per al desenvolupament d'aplicacions gràfiques, aplicacions web, etc.

L'entorn integrat actual d'Eclipse disposa de les següents característiques:

- Editor de text.
- Resaltat de sintaxi.
- Compilació en temps real.
- Proves unitàries amb JUnit.
- Control de versions amb CVS.

Per a descarregar l'entorn Eclipse feu clic en el següent:
http://download.eclipse.org/tools/pdt/downloads/release.php?release=S20080601-RC2

Enrutament i protocols d'enrutament (part II)

Continuant amb el tema de l'enrutament en xarxes que vam obrir amb l'últim post, avui veurem com un enrutador coneix les xarxes que no té directament conectades, el que és coneix per enrutament per defecte.

Les rutes per defecte s'utilitzen per enviar paquets a destins que no coincideixen amb els de ninguna de les altres rutes que hi ha a la taula d'enrutament. És a dir, quan un paquet conté una adreça destí que l'enrutador no té a la seva taula d'enrutament, aquest paquet s'envia per la ruta per defecte.

Establirem una ruta per defecte de la següent manera:

R1(config)#ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 s0 (adreça ip, màscara de xarxa, interfície)

En l'esquema de xarxa de sota configurarem una ruta per defecte a la subxarxa 172.16.0.0:

R1(config)#ip route 172.16.0.0 255.255.0.0 172.17.0.1

La primera adreça (172.16.0.0) és la subxarxa a la qual volem tenir accés, seguida per la seva màscara de xarxa. L'última adreça (172.17.0.1) és la de l'enrutador a través del qual accedirem a la subxarxa 172.16.0.0, és a dir, el següent salt des de R1.

continuarà ...

Enrutament i protocols d'enrutament

Dins el marc de l'administració de xarxes d'area local i la configuració del router que hem vist en els últims dies, el tema que avui ens ocupa és de cabdal importància per entendre el funcionament d'una xarxa. Avui parlarem dels protocols d'enrutament (que no els protocols enrutats com IP o IPX).

Hi ha dues formes d'enrutament:

- L'enrutament dinàmic en el qual la informació de la ruta s'obté d'altres routers.

- L'enrutament estàtic on és l'administrador de la xarxa qui configura manualment la informació sobre les xarxes remotes. Això sí, aquest tipus d'enrutament no té l'escalabilitat de l'enrutament dinàmic.

Operacions amb rutes estàtiques

Ordre ip route

R1(config)#ip route 192.168.1.0 255.255.255.0 s0
ordre xarxa destí màscar. de xarxa interfície de sortida o
gateway

Distància administrativa

La distància administrativa és un parametre opcional que dóna una mesura del nivell de confiabilitat de la ruta a la xarxa destí. Un valor menor de distància administrativa indica una ruta més confiable. La distància administrativa per defecte en una ruta estàtica és 1. Les xarxes directament conectades tenen distàncies administratives de valor 0.
Per verificar la distància administrativa utilitzarem l'ordre show ip route >.

Per modificar-la ho farem de la següent manera:

R1(config)#ip route 192.168.1.0 255.255.255.0 192.168.3.1 130