Eclipse

Eclipse és un entorn de desenvolupament integrat (IDE en anglès) de codi obert i multiplataforma. Aquest entorn va estar creat per desenvolupar entorns de treball en varis llenguatges de programació com per exemple el Java o el C/C++.

Eclipse va ser desenvolupat inicialment per IBM però actualment és mantingut per la fundació Eclipse, una organització sense ànim de lucre que fomenta una comunitat de codi obert.

L'Ide d'Eclipse utilitza móduls (en anglès plug-in) per proporcionar tota la funcionalitat per a diferents llenguatges, a diferència d'altres entorns de desenvolupament on les funcionalitats estàn totes incloses, les necessiti l'usuari o no. Pel que fa a les aplicacions clients, Eclipse ofereix al programador marcs de treball (frameworks) molt complerts per al desenvolupament d'aplicacions gràfiques, aplicacions web, etc.

L'entorn integrat actual d'Eclipse disposa de les següents característiques:

- Editor de text.
- Resaltat de sintaxi.
- Compilació en temps real.
- Proves unitàries amb JUnit.
- Control de versions amb CVS.

Per a descarregar l'entorn Eclipse feu clic en el següent:
http://download.eclipse.org/tools/pdt/downloads/release.php?release=S20080601-RC2

Enrutament i protocols d'enrutament (part II)

Continuant amb el tema de l'enrutament en xarxes que vam obrir amb l'últim post, avui veurem com un enrutador coneix les xarxes que no té directament conectades, el que és coneix per enrutament per defecte.

Les rutes per defecte s'utilitzen per enviar paquets a destins que no coincideixen amb els de ninguna de les altres rutes que hi ha a la taula d'enrutament. És a dir, quan un paquet conté una adreça destí que l'enrutador no té a la seva taula d'enrutament, aquest paquet s'envia per la ruta per defecte.

Establirem una ruta per defecte de la següent manera:

R1(config)#ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 s0 (adreça ip, màscara de xarxa, interfície)

En l'esquema de xarxa de sota configurarem una ruta per defecte a la subxarxa 172.16.0.0:

R1(config)#ip route 172.16.0.0 255.255.0.0 172.17.0.1

La primera adreça (172.16.0.0) és la subxarxa a la qual volem tenir accés, seguida per la seva màscara de xarxa. L'última adreça (172.17.0.1) és la de l'enrutador a través del qual accedirem a la subxarxa 172.16.0.0, és a dir, el següent salt des de R1.

continuarà ...

Enrutament i protocols d'enrutament

Dins el marc de l'administració de xarxes d'area local i la configuració del router que hem vist en els últims dies, el tema que avui ens ocupa és de cabdal importància per entendre el funcionament d'una xarxa. Avui parlarem dels protocols d'enrutament (que no els protocols enrutats com IP o IPX).

Hi ha dues formes d'enrutament:

- L'enrutament dinàmic en el qual la informació de la ruta s'obté d'altres routers.

- L'enrutament estàtic on és l'administrador de la xarxa qui configura manualment la informació sobre les xarxes remotes. Això sí, aquest tipus d'enrutament no té l'escalabilitat de l'enrutament dinàmic.

Operacions amb rutes estàtiques

Ordre ip route

R1(config)#ip route 192.168.1.0 255.255.255.0 s0
ordre xarxa destí màscar. de xarxa interfície de sortida o
gateway

Distància administrativa

La distància administrativa és un parametre opcional que dóna una mesura del nivell de confiabilitat de la ruta a la xarxa destí. Un valor menor de distància administrativa indica una ruta més confiable. La distància administrativa per defecte en una ruta estàtica és 1. Les xarxes directament conectades tenen distàncies administratives de valor 0.
Per verificar la distància administrativa utilitzarem l'ordre show ip route >.

Per modificar-la ho farem de la següent manera:

R1(config)#ip route 192.168.1.0 255.255.255.0 192.168.3.1 130

Configuració bàsica d'un router (Part II)

A continuació aprendrem a configurar les interfícies d'un enrutador amb adreças IP i altre informació. Configurarem un port serial i un port fast ethernet.
En primer lloc accedirem al mode de configuració global amb la comanda config t (de configure terminal).

R1#config t
R1(config)#

Tot seguit accedirem al mode de configuració de la interfície especificant el tipus i el número d'aquesta i configurarem una adreça ip i una màscara de xarxa:

R1(config)#interface serial0/0
R1(config-if)#ip address 192.168.2.1 255.255.255.0

És aconsellable establir una descripció de la interfície per ajudar a documentar la informació de la xarxa. La comanda a utilitzar és description:

R1(config-if)#description Enllaç a R2

Un cop configurada la interfície amb l'adreça ip i una breu descripció, cal activar aquesta amb la comanda no shutdown.

R1(config-if)#no shutdown

És important saber que quan és realitza una connexió serial hem d'establir la marca DTE en un extrem i la marca DCE en l'altre. L'enrutador que té l'extrem DCE del cable connectat a la seva interfície, necessitarà d'una configuració adicional utilitzant la comanda clock rate. Aquesta comanda s'utilitza per establir una sincronia de velocitat de transmissió de dades entre els dos enrutadors i només s'utilitza en interfícies serials.

R1(config-if)#clock rate 64000

Bé i fins aquí l'explicació de com es configura una interfície d'un enrutador. El procediment per configurar una interfície fast ethernet és exactament el mateix, excloent és clar, la comanda clock rate.
És de vital importància no oblidar que cada interfície de l'enrutador s'ha de configurar amb una xarxa diferent. Encara que el sistema operatiu del router permet configurar una adreça ip de la mateixa xarxa en dues interfícies diferents, el router no activarà la segona interfície.