En MySql podem realitzar consultes en una o vàries taules alhora. És a dir, podem obtenir resultats basant-nos en criteris en ambdues taules. Per exemple, imaginem que tenim dues taules:
La taula persones que conté els camps nom, data i id, i una altra taula anomenada telefons que conté els camps id i numero.Doncs bé, podriem realitzar una consulta vinculant les dues taules de la següent manera:
mysql> SELECT a.nom, a.id, b.numero FROM persones AS a, telefons AS b WHERE a.id = b.id
continuarà .
dimarts, 14 d’octubre del 2008
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Dominis de col.lisió i de difusió
Un domini de col.lisió és un segment físic de xarxa on és posible que els paquets 'topin' els uns amb els altres.A aquestes 'topades' se les anomena col.lisions. No cal dir que un excessiu nombre de col.lisions redueix notablement la efectivitat i el funcionament de la xarxa.
Un domini de col.lisió pot ser un conjunt d'ordinadors connectats al mateix segment, o un conjunt d'ordinadors connectats a un o varis dispositius de capa 1 com ara un hub o un concentrador en una xarxa de cable de parell trenat. Els dispositius o aparells de capa 1 com ara els hubs o concentradors extenen els dominis de col.lisió ja que reenvian tot el que reben en el medi.
El commutador o switch, que és un dispositiu de capa 2, segmenta o divideix els dominis de col.lisió.
Els dispositius de capa 3, els routers, segmenten els dominis de col.lisió i els de difusió.

Un domini de difusió (broadcast) és una àrea lógica en una xarxa en la que qualsevol computador pot transmetre directament a qualsevol altre que formi part del mateix domini.

Com podem veure en el dibuix l'enrutador o router, dispositiu de capa 3, segmenta en dues parts o dominis de broadcast la topologia de la xarxa.
Un domini de col.lisió pot ser un conjunt d'ordinadors connectats al mateix segment, o un conjunt d'ordinadors connectats a un o varis dispositius de capa 1 com ara un hub o un concentrador en una xarxa de cable de parell trenat. Els dispositius o aparells de capa 1 com ara els hubs o concentradors extenen els dominis de col.lisió ja que reenvian tot el que reben en el medi.
El commutador o switch, que és un dispositiu de capa 2, segmenta o divideix els dominis de col.lisió.
Els dispositius de capa 3, els routers, segmenten els dominis de col.lisió i els de difusió.
Un domini de difusió (broadcast) és una àrea lógica en una xarxa en la que qualsevol computador pot transmetre directament a qualsevol altre que formi part del mateix domini.
Com podem veure en el dibuix l'enrutador o router, dispositiu de capa 3, segmenta en dues parts o dominis de broadcast la topologia de la xarxa.
divendres, 19 de setembre del 2008
Eclipse

Eclipse és un entorn de desenvolupament integrat (IDE en anglès) de codi obert i multiplataforma. Aquest entorn va estar creat per desenvolupar entorns de treball en varis llenguatges de programació com per exemple el Java o el C/C++.
Eclipse va ser desenvolupat inicialment per IBM però actualment és mantingut per la fundació Eclipse, una organització sense ànim de lucre que fomenta una comunitat de codi obert.
L'Ide d'Eclipse utilitza móduls (en anglès plug-in) per proporcionar tota la funcionalitat per a diferents llenguatges, a diferència d'altres entorns de desenvolupament on les funcionalitats estàn totes incloses, les necessiti l'usuari o no. Pel que fa a les aplicacions clients, Eclipse ofereix al programador marcs de treball (frameworks) molt complerts per al desenvolupament d'aplicacions gràfiques, aplicacions web, etc.
L'entorn integrat actual d'Eclipse disposa de les següents característiques:
- Editor de text.
- Resaltat de sintaxi.
- Compilació en temps real.
- Proves unitàries amb JUnit.
- Control de versions amb CVS.
Per a descarregar l'entorn Eclipse feu clic en el següent:
http://download.eclipse.org/tools/pdt/downloads/release.php?release=S20080601-RC2
divendres, 22 d’agost del 2008
Enrutament i protocols d'enrutament (part II)
Continuant amb el tema de l'enrutament en xarxes que vam obrir amb l'últim post, avui veurem com un enrutador coneix les xarxes que no té directament conectades, el que és coneix per enrutament per defecte.
Les rutes per defecte s'utilitzen per enviar paquets a destins que no coincideixen amb els de ninguna de les altres rutes que hi ha a la taula d'enrutament. És a dir, quan un paquet conté una adreça destí que l'enrutador no té a la seva taula d'enrutament, aquest paquet s'envia per la ruta per defecte.
Establirem una ruta per defecte de la següent manera:
R1(config)#ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 s0 (adreça ip, màscara de xarxa, interfície)
En l'esquema de xarxa de sota configurarem una ruta per defecte a la subxarxa 172.16.0.0:
R1(config)#ip route 172.16.0.0 255.255.0.0 172.17.0.1
La primera adreça (172.16.0.0) és la subxarxa a la qual volem tenir accés, seguida per la seva màscara de xarxa. L'última adreça (172.17.0.1) és la de l'enrutador a través del qual accedirem a la subxarxa 172.16.0.0, és a dir, el següent salt des de R1.
continuarà ...
Les rutes per defecte s'utilitzen per enviar paquets a destins que no coincideixen amb els de ninguna de les altres rutes que hi ha a la taula d'enrutament. És a dir, quan un paquet conté una adreça destí que l'enrutador no té a la seva taula d'enrutament, aquest paquet s'envia per la ruta per defecte.
Establirem una ruta per defecte de la següent manera:
R1(config)#ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 s0 (adreça ip, màscara de xarxa, interfície)
En l'esquema de xarxa de sota configurarem una ruta per defecte a la subxarxa 172.16.0.0:
R1(config)#ip route 172.16.0.0 255.255.0.0 172.17.0.1
continuarà ...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
